Ortografia

Ortografia

5. Síl·laba tònica / Síl·laba àtona
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
· Quan un mot té dues o més síl·labes en pronunciem una amb més força que les altres:
és la síl·laba tònica; les altres síl·labes són àtones.

arbre, faldilla, camió, bicicleta

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

5.1. Subratlla la síl·laba tònica dels mots següents:
novel·la cambrera maleta torre
vidriera butaqueta ganivet repartir
malaltia sabata desembre tropical
modista encarregat silenci juvenil

5.2. Subratlla les síl·labes tòniques del text següent:
El dia era clar. Els raigs esbiaixats del sol hivernal guaitaven per les dues finestres a
través dels vidres glaçats. Sobre la taula, parada per a dinar, brillava la vaixella d'estany
(...). Als marcs de les finestres, els meus ocells jugaven dins les gàbies inundades de sol.
MÀXIM GORKI. La meva infantesa

5.3. Fes el mateix:

La biblioteca serví per a escalfar-nos. La selecció va ser molt dura. Triàvem i tornàvem a
triar. Primer vam llençar les revistes alemanyes i l'estufa. Després, velles revistes
franceses i, en acabat, les enciclopèdies. Més tard els mobles. Però no ens atrevíem a
cremar els llibres de literatura i, encara menys, els clàssics.

MONTSERRAT ROIG. L’agulla daurada (text

adaptat)

6. Mots aguts, plans i esdrúixols
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
· Les paraules, segons el lloc que hi ocupa la síl·laba tònica, es divideixen en:
Agudes, si la síl·laba tònica és la última: cafè, congrés, balcó, senyor...
Planes, si la síl·laba tònica és la penúltima: arbre, camisa, cérvol, monja...
Esdrúixoles, si la síl·laba tònica és la antepenúltima: gàbia, ciència...
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
6.1. Destria aquest grup de mots en tres columnes segons siguin agudes, planes o
esdrúixoles i subratlla'n la síl·laba tònica:

tómbola, examen, mirall, noia, victòria, jardiner, profunditat, caseta,
gelosia, butaca, universitat, historiador, fortuna, ciència, església,
roba, ceba, mosquits, córrer, gegant, fàbrica, penjoll, mandíbula,
calendari, mirador, arbreda, xemeneia, malaltís, brancatge, història,

caragol, desgràcia, segon, paret, gàbia

Ortografia

Ortografia

3. Els diftongs
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
· A vegades pronunciem dues vocals d'un sol cop de veu, en un sola síl·laba: en diem
diftong. En català NOMÉS tenim els diftongs següents:
creixents decreixents
gua guant qua quan ai mai au nau
güe aigües qüe freqüent ei rei eu neu
güi pingüí qüi aqüífer oi noi iu niu
guo aiguota quo quota ui avui ou pou
uu duu

3.1. Subratlla els diftongs de les paraules següents:
Ex: seu-re

pasqües següent paraigües guerrejar

quantitat pingüí aigüera quota
quarantena freqüència aqüeducte quant
aguantar qualitat quitxalla* guineu

3.2. Fes el mateix amb aquestes paraules:
reina remei aplaudir correu
ciutat viure dinou aire
feina claudicar riure bou
gairebé caure roure drapaire
caliu buidatge treure seure

3.3. Subratlla els diftongs que hi hagi a les construccions següents:

1. Una nau misteriosa. 4. Un drapaire amb boina i polaines.
2. Una truita de quatre ous. 5. No em puc creure el que dius.
3. Un astronauta feliç. 6. No parava de riure.

Quitxalla: Xicalla, conjunt de nens i nenes, mainada, patuleia, canalla.

4. Funció consonàntica de i/u
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
· Quan tenim una i entre dues vocals o a començament de mot seguida de vocal, la
pronunciem com una consonant (la hac, com que és muda, no compta): no-ia, jo-ia,
io-gurt, io-ga, hie-na...
Fem el mateix quan trobem una u entre dues vocals: ca-uen, tre-uen, mo-uen...
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

4.1. Subratlla les i i u que facin de consonant en els mots següents:
Ex: boia
reien, iot, bogeria, xemeneia, ianqui, astúcia, cauen, reixa, boira, Laia,
innocència, seuen, joia, treuen, noia, iaia, boina, teia*, iarda*, claraboia,
duien, calaixera, tramoia*, minoria, mouen, iode, indústria

4.2. Amb guions, separa les síl·labes dels mots següents:
Ex: tre-ien

re-ien ............... i-ot ............... se-uen ............... qua-tre ...............
tre-uen ............... io-gurt ............... mo-uen ............... iu-ca* ...............
cau-sa ............... Pas-qua ............... hie-na ............... io-de ...............
xiu-lar ............... neu-la ............... io-gui* ............... xe-me-ne-ia ...............
4.3. Encercla els diftongs del text següent i subratlla els mots que tingui i o u que hi
faci de consonant:
A la tardor, quan les fulles es tornaven de color de foc, jugaven a enterrar-se. S'ajeien a
terra sota els arbres, es posaven grapats de fulles al damunt i esperaven que en
caiguessin més. Quan en baixava una cridaven: "¡Vine!" I la Maria deia que la fulla
sempre queia damunt del que l'havia sabut cridar més bé.

MERCÈ RODOREDA. Mirall trencat
Teia: 1. Fusta resinosa del pi, que crema amb molta facilitat. / 2. Estella d’aquesta fusta emprada per a fer
llum o per a encendre foc. / Iarda: Unitat anglesa de longitud, equivalent a 0,914 metres. / Tramoia: 1. Mitjà
o conjunts de mitjans mecànics emprats en el teatre per a fer els canvis de decoració, els efectes
especials... / 2. Ficció o embolic tramat amb engany. / Iuca: Planta del gènere Yucca, de la família de les
agavàcies, llenyosa, de fulles estretes i rígides, agrupades al capdamunt de les tiges, i flors generalment
blanques, penjants, disposades en raïms o panícules terminals, originària d’Amèrica i plantada com a
ornamental. / Iogui: Persona que practica el ioga.

Ortografia

1. Els dígrafs
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
· Els dígrafs són grups de lletres que representen un sol so. Quan hem de dividir una
paraula en dues síl·labes, hem de tenir en compte que hi ha dígrafs que se separen i n'hi
ha que no:
se separen: no se separen: separem els grups:
l·l no-vel-la ny pi-nya mm im-mens
ix cai-xa ll pa-lla nn An-na
rr car-ro gu gui-ó tj plat-ja
ss pas-sa qu a-quí tg fet-ge
tx cot-xe ig ma-reig
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
1.1. Separa sil·làbicament les paraules següents i assenyala els dígrafs que hi
trobis:
ca-nya ............................. a-rro-ssa-da .............................
ca-ss-ola ............................. mà-qui-na .............................
ca-rre-te-ra ............................. met-ge .............................
no-ve-l·la ............................. a-nyell .............................
cui-xa ............................. en-fa-ri-na-dí-ssim .............................
en-qua-der-nar ............................. ba-teig .............................
i-mmen-si-tat ............................. se-gui-ci* .............................

1.2. Fes el mateix amb aquestes paraules:
de-sig ............................. en-lla-çar .............................
per-se-gui-da ............................. en-gui-xar .............................
ple-gar ............................. i-mma-cu-lat .............................
es-forç ............................. coi-xí .............................
a-rri-bar ............................. a-nnex .............................
pa-ssa-ven ............................. en-cot-xar* .............................
rei-xe-ta ............................. ca-rrer .............................

Seguici: Conjunt de persones que acompanya i segueix algú per fer-li honor en una cerimònia, en una
marxa solemne, etc. / 2. Conjunt dels seguidors o partidaris d’un personatge, d’una doctrina, etc. /
Encotxar:

2. La síl·laba
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
· Una síl·laba és un so o un conjunt de sons que pronunciem d'un sol cop de veu. El nucli
de la síl·laba és una vocal.
En català hi ha moltes paraules que tenen un sola síl·laba: pa, vi, braç, tren, drap...
N'hi ha que en tenen dues: ca-sa, pa-per, bom-ber... o tres: mà-qui-na, ca-mi-ó...
També n'hi ha que en tenen més: an-ti-gui-tat, a-e-ro-port, ca-len-da-ri...
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

2.1. Separa per síl·labes les paraules següents. Tingues en compte quins dígrafs
s'han de separar i quins no:
fi-nes-tra .................................. quin-ca-lla ..................................
in-for-mà-ti-ca .................................. tra-ça ..................................
a-rit-mè-ti-ca .................................. ta-xis-ta ..................................
bo-ca .................................. co-mi-ti-va* ..................................
ca-de-na .................................. a-rra-co-nar ..................................
gra-no-ta .................................. a-vi-a-ció ..................................

2.2. Fes el mateix amb aquestes paraules:
ca-len-da-ri .................................. pet-xi-na ..................................
ma-gat-zem .................................. sa-tèl·lit ..................................
de-ter-gent .................................. gi-ra-volt ..................................
ra-jo-lí .................................. lli-bre-ta ..................................
til·ler .................................. be-llí-ssi-ma ..................................
an-goi-xa .................................. con-se-ller ..................................
for-mat-ge .................................. plat-ja ..................................

2.3. Separa per síl·labes el text següent:
En-mig de tot de la tre-men-da fa-ti-ga, de l'o-fus-ca-ció de pen-sa-ments, una co-sa a-pa-rei-xi-a
cla-ra (...) i el pen-sa-ment d'ha-ver es-tat en-ga-nyat co-men-ça-va a o-brir-se pas...

SEBASTIÀ JUAN ARBÓ. La masia

Aprendo a escribir

Aprendo a escribir

¿CUÁNDO DEBO UTILIZAR HAY,
AHÍ O AY?

LO QUE DEBO SABER:

1. HAY es una forma conjugada del verbo haber. Es una palabra monosílaba cuyo golpe de
voz recae en la vocal a. Puedes comprobar que es un verbo porque siempre se puede
cambiar por había, habrá, que son otras formas del verbo haber (Hay [había, habrá...] que
llegar pronto; Hay [había, habrá...] poca gente en la reunión).

2. AHÍ es un adverbio que indica lugar. Es una palabra bisílaba y aguda, cuyo golpe de voz
recae en la i (¡ojo! Es incorrecto pronunciarlo con acento en la a, como habrás oído más de
una vez). Puedes comprobarlo cambiándolo por otros adverbios de lugar como allí o aquí
(Ahí [allí, aquí] está tu madre).

3. AY es una interjección que sirve para expresar dolor (a veces también otros
sentimientos). Aunque se pronuncia igual que hay, verás que normalmente va entre signos
de exclamación, en los textos, y que tiene entonación exclamativa, en las conversaciones
(¡Ay, bruto, me has vuelto a pisar!)

LO QUE TENGO QUE HACER:

Rellena los espacios en blanco con hay, ahí o ay, aplicando las reglas 1, 2 y 3:
1. No __hay__ nadie en casa.
2. ¡ __ay__ qué pena más grande!
3. Se murió sin decir ni __ay__ .
4. Si lo quieres, __ahí__ lo tienes.
5. ¡ __ay__ mi niño, cómo le quiere su mamá!
6. Para aprobar _hay___ que esforzarse más.
7. Ya no __hay__ más gente ___ahí_ .
8. ¡ __ay__ mi cabeza! ¡Qué daño me he hecho!
9. ¡ __ahí__ queda eso!
10. _ahí_ hay_ un niño que dice ¡ __ay_!.

¿LO HE APRENDIDO?

Cuando tengas corregido tu ejercicio, explica, en cada error que hayas cometido, por qué
no estaba bien. Si has cometido más de 4 errores, deberías repetir de nuevo la ficha, porque quizás
no hayas comprendido bien las reglas.

SOLUCIÓN:

1. No hay nadie en casa.
2. ¡Ay qué pena más grande!
3. Se murió sin decir ni ay.
4. Si lo quieres, ahí lo tienes.
5. ¡ Ay mi niño, cómo le quiere su mamá!
6. Para aprobar hay que esforzarse más.
7. Ya no hay más gente ahí.
8. ¡Ay mi cabeza! ¡Qué daño me he hecho!
9. ¡Ahí queda eso!
10. Ahí hay un niño que dice ¡ay!.

Aprendo a escribir

Aprendo a escribir

APRENDO A
ESCRIBIR

¿CUÁNDO DEBO UTILIZAR A Y HA?

1. “HA” siempre va delante de un verbo en participio (“ha llegado”, “ha comido”, “ha goleado”, etc.).
2. “A” nunca va delante de un verbo, exceptuando los infinitivos, a los que suele acompañar formando una perífrasis (“Vamos a jugar”)

ORTOGRAFÍA

LO QUE DEBO SABER:

1. HA es una forma conjugada del verbo haber. Sólo se utiliza como verbo auxiliar seguida
de un participio (forma verbal acabada en -ado, -ido: cantado, comido) y puede ser
normalmente sustituida por la forma de plural han: ha cantado > han cantado.

2. A es una preposición y se utiliza delante de un verbo en infinitivo (forma verbal acabada
en –ar, -er, -ir: cantar, comer, partir) o de palabras que no son verbos (formando un
Sintagma Preposicional: a tu casa; a María; a vosotros...). Como todas las preposiciones, a
es invariable y nunca puede cambiarse por la forma de plural han:
Voy a comer > *Voy an comer
Voy a tu casa > *Voy an tu casa

LO QUE TENGO QUE HACER:

Rellena los espacios en blanco con ha o a, aplicando las reglas 1 y 2:
1. “Érase un hombre _a__ una nariz pegado...”
2. Una hormiga fue __a_ beber __a_ una fuente y se ahogó.
3. Tu hijo pequeño __ha_ crecido mucho este año.
4.”_a__ un panal de rica miel, / dos mil moscas acudieron...”
5. ¡Vete tú __ha_ saber cuándo vendrá!
6. Se __ha_ ampliado la línea 4 del Metro de Madrid.
7. _a__ pesar de todo, voy _a_ acompañarte.
8. Quiero ver cómo __ha_ quedado tu cuadro.
9. Hoy __ha_última hora llegaremos _a__ Madrid.
10. __a_ resultado una obra muy interesante.

¿LO HE APRENDIDO?

Cuando tengas corregido tu ejercicio, explica, en cada error que hayas cometido, por qué no
estaba bien. Si has cometido más de 4 deberías repetir de nuevo la ficha, porque quizás no
hayas comprendido bien las reglas.

1 SOLUCIONES:

1. “Érase un hombre a una nariz pegado...”
2. Una hormiga fue a beber a una fuente y se ahogó.
3. Tu hijo pequeño ha crecido mucho este año.
4.”A un panal de rica miel, / dos mil moscas acudieron...”
5. ¡Vete tú a saber cuándo vendrá!
6. Se ha ampliado la línea 4 del Metro de Madrid.
7. A pesar de todo, voy a acompañarte.
8. Quiero ver cómo ha quedado tu cuadro.
9. Hoy a última hora llegaremos a Madrid.
10. Ha resultado una obra muy interesante.

Saber ser branca

Saber ser branca

1. Fes un resum d'aquest text.

 2. Què creus què vol dir amb la frase "La gent no salva la gent, la gent se salva sola. Però si algú troba la manera de llançar una branca al riu on t'estàs ofegant, tindràs un tros de fusta per aferrar-t'hi"

3. Què significa per a tu "saber ser branca"

4. Tema del text

Saber ser branca

 Encara somio mans amigues que em faran sortir de l'aigua si sola no puc respirar

Eva Armisén & Eva Piquer

Especial: Presa de terra

Arxivat a: Cambres pròpies, Presa de terra

Eva Armisén

Porque la gent no salva a la gente: la gente se salva sola

Leila Guerriero, «Rota», Teoría de la gravedad

"Estic tan convençuda que tu ets Superman que arriscaré la vida per demostrar-ho –diu Lois Lane a Clark Kent–. Si tinc raó, ara t'hi convertiràs. Si m'equivoco, escriuràs un bon reportatge". I ella es tira a un riu esverat i ell reacciona a l'acte sense posar-se cap capa.

La gent no salva la gent, la gent se salva sola. Però si algú troba la manera de llançar una branca al riu on t'estàs ofegant, tindràs un tros de fusta per aferrar-t'hi. Salvar-se un mateix potser vol dir encertar les persones que sabran ser branca el dia que t'hi hagis d'agafar. Potser vol dir cosir lleialtats contra el temps, contra les nits grises i tristes en què els nens deixen els dracs.

Col·lecciono flotadors per ordre alfabètic i no conec supermans que tallin arbres amb la mirada. Sé que Christopher Reeve es va morir jove i que Margot Kidder es va suïcidar. Però sempre que revisc aquella tarda d'hivern al cine Maragall, ella es torna a tirar al riu, ell torna a fer d'heroi a l'ombra i jo torno a tenir onze anys. Tossuda com llavors, encara somio mans amigues que em faran sortir de l'aigua si sola no puc respirar. La gent es trenca, però certs lligams duren fins al mai.

I m'entesto a voler creure que la cançó menteix: ni els dracs viuen per sempre ni els nens es fan grans.

1-

es una nina  que no vol creixer i que creu  que sempre hi ha una raó per tot

2-

Que una persona si  sap salvar per si mateix, però si hi ha algu  que l'estima de veritat l'ajudarà molt mes

3-

Veure't capaç de saber salvar a cualqu

4-

força

Elabora el menú saludable de dos dies segons la piràmide de l'alimentació. 

Recorda que ha de ser variat i equilibrat. 

Cerca informació a internet sobre aquest tema per tenir una guia.

esmorzar Lactis: Un iogurt, una mica de formatge o un got de llet. Cereals: Una torrada de pa amb oli d'oliva (la millor greix que poden prendre). Fruita. A mig matí Fruita: una peça per a prendre al pati. No ha de substituir-se pels sucs envasats, que són begudes azucaradasa base de fruita, que aporten més calories. Si per esmorzar s'ha pres un suc (natural) o fruita, a aquesta hora es pot també prendre un lacti. dinar Cereals: pasta, arròs, patates o llegums són ideals per preparar el primer plat. També una mica de pa per acompanyar. Proteïnes: de segon, carn o peix, fomentant el consum del segon. Mai han de faltar a l'hora del menjar. Verdures: per acompanyar o formar part del primer i el segon plat. A l'estiu, el gaspatxo és el més complet. Aigua: ha de ser la beguda habitual del nen. Més sana que qualsevol refresc o beguda carbonatada. Els refrescs es reservaran per a ocasions especials. Sal: utilitzar preferentment la iodada i no abusar d'ella. Greix: l'oli, sempre d'oliva Fruita: per a les postres una peça o un suc natural. Les postres dolços són només per a ocasions especials i sempre és millor, si són casolans. berenar Lactis: si al matí s'ha pres iogurt, ara un got de llet o formatge, perquè el nen mengi variat. Cereals: unes galetes, fruits secs o un entrepà. Fruita. sopar Verdures: en amanida, minestra, puré, crema ... qualsevol forma és vàlida. Proteïnes: ou (un al dia), carn, peix ... És bo, canviar respecte a la proteïna que s'ha menjat al migdia. Fruita: de postres o en un suc natural per acompanyar el menjar.