Elabora el menú saludable de dos dies segons la piràmide de l'alimentació. 

Recorda que ha de ser variat i equilibrat. 

Cerca informació a internet sobre aquest tema per tenir una guia.

esmorzar Lactis: Un iogurt, una mica de formatge o un got de llet. Cereals: Una torrada de pa amb oli d'oliva (la millor greix que poden prendre). Fruita. A mig matí Fruita: una peça per a prendre al pati. No ha de substituir-se pels sucs envasats, que són begudes azucaradasa base de fruita, que aporten més calories. Si per esmorzar s'ha pres un suc (natural) o fruita, a aquesta hora es pot també prendre un lacti. dinar Cereals: pasta, arròs, patates o llegums són ideals per preparar el primer plat. També una mica de pa per acompanyar. Proteïnes: de segon, carn o peix, fomentant el consum del segon. Mai han de faltar a l'hora del menjar. Verdures: per acompanyar o formar part del primer i el segon plat. A l'estiu, el gaspatxo és el més complet. Aigua: ha de ser la beguda habitual del nen. Més sana que qualsevol refresc o beguda carbonatada. Els refrescs es reservaran per a ocasions especials. Sal: utilitzar preferentment la iodada i no abusar d'ella. Greix: l'oli, sempre d'oliva Fruita: per a les postres una peça o un suc natural. Les postres dolços són només per a ocasions especials i sempre és millor, si són casolans. berenar Lactis: si al matí s'ha pres iogurt, ara un got de llet o formatge, perquè el nen mengi variat. Cereals: unes galetes, fruits secs o un entrepà. Fruita. sopar Verdures: en amanida, minestra, puré, crema ... qualsevol forma és vàlida. Proteïnes: ou (un al dia), carn, peix ... És bo, canviar respecte a la proteïna que s'ha menjat al migdia. Fruita: de postres o en un suc natural per acompanyar el menjar.

español

   

Traducir mensaje

Desactivar para: catalán

       

   Comenta aquest poema d'un poeta enamorat de la vida quotidiana i diària del poble, de la idiosincràsia caparruda, emprenedora i coratjuda de la gent de poble.

                 
                         Lladrucs de fons,
                        concert de grills a mitjanit,
                        campanars repicant alens,
                        feixugues foscors abracen la son dels sementers,
                        estels entotsolats enyoren cels blaus,
                        fanals taquen de claror els carrers,
                        cafès estibats de veus,
                        amants desfogats als caps de cantons,
                        capamuntes caparrudes,
                        reguerons de fosca pengen dels referits.

                        Aquest poema podria ser ben bé
                        una postal de Campanet a mitjanit.

                                               Joan Miquel Chacón

          1. Comenta el poema de Joan Miquel Chacón al teu blog. Cerca al diccionari el significat de les paraules en negreta i el copies a l'entrada, després del poema.

Xerra de camps i de les coses.

Sementers: Part d'una terra de conreu en què se sembra d'una planta determinada.

Estibats: Apilar, disposar, de manera que ocupin el menor lloc possible.

        2. Explica la darrera anècdota divertida que t'hagi passat.

  1. Cerca informació sobre el bullying i explica el que és exactament.

  2. Cerca casos reals de persones que n'hagin patit i els seus sentiments, sensacions, estat anímic, seqüeles...

 3. Què faries si te trobassis davant un cas de bullying? Ho denunciaries? Per què?

1) 

L'assetjament escolar es produeix per l'exposició d'un alumne, de forma repetida i durant un temps, a accions negatives, que exerceix un altre o altres alumnes, destacant-ne la continuïtat en el temps, el desequilibri de poder i el desig conscient de ferir, tant de manera física com verbal, o procedint a l'exclusió social.

2)

B-SOS: ¿Andrea, Com et descriuries abans dels 11 anys? Com eres al col·legi abans de patir bullying? Andrea Henriquez: En general era una nena bastant desimbolta, líder, alegre i amistosa. Solia ser presidenta de curs i tenia diverses amigues. B-SOS: Tu vivies a Xile, el teu país d'origen, i als 11 anys, us mudasteis amb la família a viure a Guayaquil, a l'Equador. Vida nova, casa nova i col·legi nou. Després d'un any en el teu nou col·legi va començar el malson ... Andrea: Sí. En començar el 7è curs, després d'un bon any d'adaptació al nou col·legi, vaig començar a percebre mirades estranyes d'algunes companyes d'una altra classe, i sentia rumors sobre la meva, però res més enllà. Poc després, la que havia estat la meva millor amiga l'any anterior, es va unir al grup de les noies que estaven en contra meva, i allí es van començar a complicar les coses. Van començar els insults, em deien "nina de plàstic", van començar les cançons en to de burla, els sobrenoms i fins i tot obres de teatre. El grup de noies era cada vegada més gran. Després van arribar les empentes, estirades de cabells ... cada dia alguna cosa nova. Poc després va començar el ciber-assetjament: van crear un perfil fals amb el meu nom a Facebook, i usaven Messenger (llavors encara no existia WhatsApp). Em arribaven missatges amb insults, amenaces i en els quals manifestaven el seu odi cap a mi. I el grup es van començar a unir nois desconeguts per a mi, d'altres col·legis. Això va durar més o menys un any, fins que va explotar. El grup de noies havien manat fer unes poleras (samarretes a Espanya) amb insults cap a mi impresos, i les estaven repartint a la resta d'alumnes. Fins a aquest punt vam arribar ... B-SOS: Els teus companys, alumnes del teu curs, havien de ser testimonis del que estava succeint? ¿Vas rebre el seu suport? Andrea: Eren testimonis, això segur. El que em feien era molt visible 'i públic! Pel que fa a suport, això variava. Tenia un grup d'amigues que la majoria de les vegades es mantenia al meu costat, però també moltes vegades es deixaven portar i es posaven també en contra. En la generació en aquesta època hi havia un mal ambient, hi havia molta por i sobretot molta pressió. No obstant això, vaig tenir dues amigues que es van mantenir incondicionalment recolzant-me, tot i que a elles també les molestaven per ser amigues meves. El seu suport va ser indispensable per a mi, van ser molt fortes i madures per a la seva edat.

3) Ajudar

CONTESTA LAS SIGUIENTES PREGUNTAS:

a) ¿Cuál es la diferencia entre el acento prosódico y el acento ortográfico?

El acento ortográfico, es la rayita oblicua colocada sobre la letra de una sílaba y tiene la función de indicar una mayor intensidad en su pronunciación.

b) ¿Es cierta la afirmación de que todas las palabras tienen acento, pero no todas tienen tilde?

Es verdad, todas las palabras están acentuadas, pero no todas llevan tilde. El acento es la sílaba que suena más fuerte, por ejemplo: controlador y boxear son palabras que estan acentuadas en la última sílaba pero no llevan tilde.

c) ¿Puede tener más de una tilde una palabra? ¿Y más de un acento prosódico?

No, no se podria pronunciar.

d) Indica pares de palabras cuya pronunciación solo se diferencie por la posición del acento. ¿Se te ocurre además alguna terna?

e) En la edición de 2010 de la Ortografía de la lengua española se eliminó definitivamente la tilde de palabras como guion, hui yfie. ¿Cuál es la base de esta decisión? ¿Por qué resulta coherente?

Para poder aplicar con propiedad las reglas de acentuación gráfica del español es necesario determinar previamente la división de las palabras en sílabas.

f) ¿Qué es lo que lleva a tantas personas a tildar ti?

Por la pronunciación.

g) La tilde diacrítica se utiliza para diferenciar en la escritura dé (del verbo dar) y de (preposición). ¿Por qué no se hace lo mismo con di (del verbo dar: Yo di diez euros) y di (del verbo decir: Di la verdad) o con fue (del verbo ser: El abuelo fue picador) yfue (del verbo ir: El abuelo fue a la mina)?

1. Coloca tilde en las palabras que la necesiten. 

a) Solo él sabe lo que tiene en la cabeza.

b) Pues sí que te lo he advertido alguna que otra vez.

c) Yo no quiero más que 15 o 16 galletas.

d) No sé si mi hermano va a venir esta tarde.

e) Tú vete con estos a dar una vuelta que yo me quedo en casa ensayando el do, re, mi, fa, sol, la, si.

f) Dile a Ramirito que le de la mitad a su hermana.

g) Ese es el amigo con el que suele tomar el té por las tardes.

h) Para mi que esta aventura nos ha de costar cara, mas no he de ser yo quién quede por cobarde.

i) Aquel es para ti (el que va marcado con la letra té).

j) Tu sobrino se ha divertido mucho probando todos los tés.

Entrada lliure

Fes una entrada lliure sobre un tema que t'agradi. Pensa a penjar imatges o algun vídeo si en trobes.
El tema que mes m'agrada , es estar amb la família , amb els meus avis i anar ala platja amb ells , es molt divertit, per que de vegades el meu avi agafa el seu vaixell i anar a fer una vol teta per la mar , i ens podem tirar a l'aigua ...

Poema

       Recorda que has d'entregar el poema en mà, amb títol i el teu nom just a sota del mateix, sobre el quadre de Dalí el dijous 7 de març de 2019.

Bon poca cosa tens

Ben poca cosa tens:
La taula i uns quants llibres,
l'enyor d'ella, que és lluny
i tampoc no l'oblides,
i aquest silenci, dens
de paraules no dites.
Si ara escrius, a recer
de tanta melangia,
et perdràs pels camins
d'una tristor benigna,
la veu se't tornarà
poruga i malaltissa
i a cada mot creuràs
que perds un tros de vida.
Deixa-ho tot. Al carrer
fa una tarda tranquil·la.
Camina. Hi ha gent
per fer-te companyia.
No et refusis a cap
dels horitzons que et criden.
Quan tornis, tot serà
més assenyat i digne.
No hauràs oblidat res
–no és més lliure qui oblida–,
però duràs les mans
plenes de llum fresquíssima.

Miquel Martí i Pol

1. Cerca el significat de la paraula ingràvida. Quin significat té al poema?

  2. Explica el significat del títol en referència al poema.

  3. Amb què identifica la casa enrunada?


      

Eres on eres

Eres on eres, a photo by Joan Vinyoli on Flickr.

                             Eres on eres,
et movies ingràvida, però
no sense objecte.
                            I en obrir la porta
de la casa enrunada on havíem passat tota la nit
en llits separats, eixí la matinada
silenciosa, de safrà. […]
J.Vinyoli

1) Lleuger, sense pes.

2)Un lloc destruït 

3) Amb una persona

Exercici 1. Accentua totes les paraules que calgui de les paraules agudes que tens a continuació: 

jardí, país, cançó, camió, allí, aquí, arròs, però, cantes, això, gairebé, pogués, pagès, després, carretó, cafè, només, faré, faran, Ramon, passeges, segon, exclòs, aten, irlandès, rodo, compraràs, palau, cigró, intern, puré, germà, nerviós, algú, congres, plataner, autobús, novè, perquè, excursió, espòs, maquina, suplica.

Exercici 2. Accentua totes les paraules que calgui de les paraules planes que tens a continuació:

pomes, portéssim, préstec, préssec, barraca, públic, origen, fenomens, cérvol, tinguérem, economia, tinguéreu, núvol, policia, telèfon, mòbil, compressiu, estomac, córrer, sòlid, caràcter, càstig, àngel, obríssiu, recórrer, créixer, néixer, érem, éreu, il·lògic, plàstic, dèbil, témer, fotògraf, fotografia, diguéssiu, diguessin, suplica, maquina.

Exercici 3. Accentua totes les paraules que calgui de les paraules esdrúixoles que tens a continuació: 

església, ciència, historia, víctima, gloria, victorià, intendència, estàtua, formula, família, infància, pólvora, quilòmetre, industria, colònia, solitària, anima, memòries, gàbia, misèria, independència, matèria, tómbola, influencia, galàxia, farmàcia, Eulàlia, assistència, maquina, suplica.

 Exercici 4. Completa els espais en blanc amb un dels mots que et donem.

ÉS/ES: ES diu que demà vindran. No ÉS el que em pensava.
BÓTA/BOTA Si trobes la meva  BÓTA, omple-me-la de vi. La sola de la BOTA se m’ha foradat. MÉS/MES Posa-me-n’hi un pèl MES El MÉS entrant començarà les vacances.
MOLT/MÒLT Quan vaig arribar al molí, ja havien MÒLT la meitat del gra. Van cridar MOLT ,però no va passar res.
NÉTS/NETS Un dia em presentarà els seus NÉTS Fes el favor de deixar els vasos més NETS
SÒL/SOL El preu del SÒL preocupa la gent. Em vaig trobar molt SOL
TE/TÉ A quina hora preneu el TE? TÉ, i no me’n tornis a demanar més.
ÚS/US No US entendré mai: no dèieu que us n’anàveu? Quin ÚS vols fer d’aquesta informació? VENEN/VÉNEN Si han dit que ja VENEN, esperem-los. m’han assegurat que cada dia ho VÉNEN tot. BÉNS/BENS No tots els BÉNS del ramat pertanyen al mateix amo. Tothom diu que posseeix molt BENS immobles.
DEUS/DÉUS Els DEUS mil pessetes del dinar d’ahir. Els romans adoraven diversos DÉUS DÓNES/DONES Si avui et porten les pastilles, demà els les DÓNES M’han dit que les DONES són al cinema. SON/SÓN Veure aquesta pel·lícula em a venir SON Si SÓN les nenes, crida-les.
JÓC/JOC Les gallines, a les vuit, van a JÓC Sense vosaltres no podem començar el JOC MÈUS/MEUS Se sentien uns MÈUS esgarrifosos. Ahir em vaig deixar els MEUS apunts.
MON/MÓN Li agradaria canviar el MÓN No heu pas vist MON germà?
OSSOS/ÓSSOS No pot treballar perquè té desgast d’ÓSSOS Han canviat la gàbia dels OSSOS del parc. SÈU/SEU Van untar les rodes del SEU cotxe amb SÈU

Exercici 5. Fixa’t ara en les paraules d’una sola síl·laba i accentua les que han de dur accent. 

1. Aquest mes farem vacances i tindrem mes temps per llegir. 2. T’he fet una tassa de cafè, perquè se que el te no t’agrada. 3. Avui no fa gens de sol. 4. Us van deixar la casa ben neta i arreglada. 5. Al mercat venen mores. 6. L’avi dona un pastis al net. 7. Venen cada dia a les quatre. 8. En aquest mon tot son problemes. 9. No se qui soc ni que vull. 10. L’os te el pel llarg. 11. Es un joc molt divertit. 12. Que feu ara? 13. Com mes estudia mes sap.

Exercici 6. Fes el mateix que en l’exercici anterior.

1. La dona d’en Jaume dona fruits als nets. 2. El director es fora. 3. Vosaltres feu mes feina que ells. 4. Digueu-li que no es queixi, que això no es veritat. 5. Mon pare va fer la volta al mon. 6. Que fas aquí tan sol. 7. Tu sempre vens sol i vens tot el gènere. 8. Ells son els únics que no tenen son. 9. Es un pel difícil. 10. Te molta vergonya.

Exercici 7. Accentua els monosíl·labs es / son quan calgui.

1. En Robert es molt espavilat. Ja ho era de petit. 2. No sé que es pensa, però no es poden anar dient aquestes mentides. 3. Es considera una bona persona, perquè es molt simpàtica. 4. Aquells nois es diuen Joan i Albert i son molt trempats. 5. Cal guardar la fruita a la nevera perquè si no es podreix. 6. Aquests nens son una colla de mandrosos, sempre tenen gana i son. 7. La Maria ja es grana: ara ja es pentina i es renta la cara tota sola. 8. No sé com es pot haver imaginat una cosa així. Es molt recargolat. 9. En aquell restaurant es menja molt bé, tenen un menú molt variat. 10. Comprar aquesta casa es una bona oportunitat. Si no ho fem, es pot apujar el preu.

Exercici 8. Accentua els mots que calgui dels següents textos.

1. Quan el capita dels soldats va tornar al palau a explicar altra vegada el que els havia passat, el rei es posa fet una furia i va fer tancar a la preso tota tropa que havia fet guardia. L’endema va esser el rei  mateix el qui va vetllar el difunt a l’esglesia. 2. Quan Frank J. Watson, corresponsal de l’Exercit de l’Aire dels Estats Units, desembarca al Japo a finals de l’any 1945, no podia sospitar que la missio que el duia en aquest pais li permetria reveure, despres de llargs anys i en circumstancies penoses, el seu amic camarada d’universitat, Sikamura. Els dos homes s’havien conegut a Filadelfia, on acabaven llurs estudis, l’any 1937, i per be que fossin de nacionalitat i raça diferents havien experimentat alhora l’un per l’altre una amistat franca i solida.
 Exercici 9. A cada un dels titulars de diaris següents hi ha almenys dues paraules que han de dur accent. 

1. La crisi economica afecta el camping. 2. Prego popular contra l’austeritat, imaginacio 3. La nit del correfoc, el centre hospitalari tindra un servei d’urgencia d’oftalmologia 4. Aquest hivern es podra anar al poble per un cami asfaltat. 5. Nova polemica en la sanitat britanica. 6. Gran violencia en un temporal a Asturies. 7. Solsona esdeve plato de cinema uns quants dies. 8. L’illa de la fabrica nova, un espai pendent de solucio. 9. El servei d’informacio de bloc obrira les portes la setmana vinent amb una nova fesomia. 10. Conservatori i arts i oficis obren un periode d’inscripcio.

Exercici 10. Posa els accents que falten.

Vaig tenir la precaucio de posar al dessota les materies mes inflamables i, en pocs moments, tot crema a flama viva. Per evitar sospites, vaig esser dels primers a fer soroll. Com us podeu imaginar, tot el campament queda sorpres i esbalaït, i la conclusio general fou que els guardies havien estat subornats i que havien fet falta set o vuit regiments de la fortalesa per a aquella completa destruccio de llur artilleria.

Ortografia

Exercici

Ompli els buits amb les grafies corresponents. L’església basilical de Montserrat El pa ànim no porta rent Ho comprarem en aquest bazar Una exposició de calzes gòtics Vols cosir-me la camisa? Els animals rizòfags mengen arrels Bestiar transhumant S’ha enfonsat estrepitosament Quina és la causa de la riquesa? Han trobat un tresor bizantí La gasolina i la benzina Reposava sota un salze La intransigència és dolenta com una metzina En una hora s’han fet una dotzena de transaccions Manifestem adhesió a la demanda de la basílica del bazar. S’ha amagat el calze a la camisa i ha començat a cosir. La crisi de la donzella li ha enfonsat l’ànim.

¿Por qué el mundo soñado no es el mismo

que este mundo de muerte a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.

No me digan cuando me despierte.

                                  Benedetti

  Responde las siguientes preguntas sobre el mismo:

             1. Número de estrofas y de versos. Tipo de rima.

                4 estrofas y 6 versos. Consonante.

                 2. Explica lo que nos cuenta.

  

                La tristeza y dolor que siente.

                 3. Resume el contenido en una palabra.

              Negativismo.

                 4. ¿Qué dirías, es un poema positivo o negativo? ¿Por qué?

             Negativo, porque su pesadilla es el optimismo.

                 5. ¿Qué tema filosófico trata?

                De pensar sobre la propia existencia de la vida.

                 6. Busca información sobre su autor.

                Fue un poeta uruguayo nacido el 14 de septiembre de 1920 y es una de las personas más destacadas de la literatura en lengua castellana de la ultima mitad del siglo XX.
              Murió el 17 de mayo del 2009 en Montevideo, Uruguay

                 7. Opinión personal.

          Este poema me ha sido indiferente. Porque no me ha llegado